HISTÒRIA ////////////

La Seca pren el nom de l'edifici de La Seca reial o reial Fàbrica de Moneda de la Corona d'Aragó. La paraula seca, en castellà ceca, té l'origen en el mot àrab sekka, que significa 'lloc on es fabrica moneda'. La vella fàbrica té una història d'almenys cinc segles, ja que s'hi va encunyar moneda de manera discontínua entre 1441 i 1881, però l'edifici és més antic, probablement del segle XIII o anterior. En tot cas, el mes de juliol del 1441 el rei Alfons V atorgà al seu uixer, Leonardo de Sos, el dret d'encunyar moneda, i s'hi encunyaren «florines, ducados, escudos, luises y treintenas». L'any 1836 encara s'hi batien pessetes amb la inscripció «Principado de Cataluña». En la documentació que es conserva a la Casa de l'Ardiaca consta que La Seca de Barcelona deixà d'encunyar moneda l'any 1881. Després del seu tancament, va acollir un taller d'adobs, un magatzem de drogueria i una discoteca. L'Ajuntament va comprar les instal·lacions i l'any 2009 va realitzar un concurs per a la concessió de la seva explotació.

L'edifici, ubicat al carismàtic barri de Born, a pocs metres del Museu Picasso, de l'església de Santa Maria del Mar i de l'antic Mercat del Born, es troba en una de les zones de la ciutat que s'està convertint en referent de tota una generació interessada en els moviments més avantguardistes de la nostre societat. Des de fa anys, hi és constant l'obertura de nou establiments dedicats a la restauració, la moda i l'art en general.

 

PROJECTE ARQUITECTÒNIC ////////////

La finca número 40 del carrer dels Flassaders constitueix una part de l'espai que va ocupar l'antiga fàbrica de la moneda de la Seca de Barcelona. L'edifici que s'ha restaurat, situat entre mitgeres i amb planta baixa i dues plantes de pis al voltant d'un pati o terrat central, és de mitjan segle XVII, tot i que conserva algunes estructures baixmedievals. Ha sofert també transformacions posteriors significatives, com la de la planta baixa en una sola nau. La intervenció arquitectònica s’ha basat en la compatibilitat entre la preservació històrica i patrimonial i el nou ús d'edifici públic.

La proposta ha mantingut la tipologia i les característiques formals principals de l'edifici existent i hi ha introduït dos elements nous que permeten millorar el funcionament interior i fer ressaltar l'arquitectura històrica: d'una banda, un espai buit que comprèn tota l'altura i que relaciona interiorment el conjunt, vinculat a una nova escala a l'interior de la torre, i que exteriorment regularitza el perímetre del pati; i de l'altra, una construcció pont que uneix a la planta segona les dues ales de l'edifici, cosa que fa possible el recorregut continu i circular dels nous espais interiors i delimita l'espai del pati com a sala d'actes descoberta.