Trilogia Mozart, un espectacle de teatre i música que t’enlluernarà

El pròxim 11 de desembre s’estrenarà la Trilogia Mozart sota la direcció de Gemma Beltran i representada per la companyia Dei Furbi que estarà en cartell fins l’11 de gener del 2015.

La companyia Dei Furbi va ser fundada per Gemma Beltran l’any 2002. Al llarg dels seus dotze anys de vida, Dei Furbi ha creat i posat en escena set espectacles. Es caracteritza per la seva vitalitat, energia i ritme en la utilització d’un ampli ventall de recursos actorals com la dansa, el cant a cappella, l’esgrima i la màscara sempre fusionats en la interpretació tant gestual com de text. El seu recorregut es basa en la creació fonamentada en la revisió, actualització i sovint la perversió dels temes universals, amb un to deliberadament còmic i alhora profundament humà.

Trilogia Mozart és un espectacle de teatre i música que pretén transformar el gènere operístic tal i com és concebut fins ara. L’obra està inspirada en 3 òperes de Mozart:

 

Les noces de Fígaro (1786), va ser el resultat de convertir en òpera Le mariage de Figaro, la comèdia homònima de Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais, una obra amb fama de rev­olucionària i subversiva. A Les noces de Fígaro, Mozart transcendeix el fons revolucionari de l’obra de Beaumarchais i estableix una dramatúrgia musical on els per­sonatges ja no es revelen en virtut de la seva condició social sinó en virtut de la seva natura espiritual.

 

A Don Giovanni (1787),   es va fer per encàrrec dels burgesos de Praga, amb el clar propòsit de fer una dura critica als privilegis de l’aris­tocràcia. Mozart escenifica amb la immediatesa del mitjà musical, una lluita de titans entre el principi encarnat de la sensualitat vital i el principi intangible, espiritual i críptic del més enllà. Al voltant d’aquesta confrontació giren uns personatges que s’agiten entre els extrems més diametrals de tragèdia i comèdia, és a dir, entre els pols oposats dels quals penja l’atzarosa fragilitat de la condició humana.

Così fan tutte (1790), va provenir de la cort de Viena. Aquesta obra és una òpera bufa, una amarga al·legoria sobre la relativitat universal dels sentiments.