La més catalana de les tragèdies. Lucrècia.

Joan Ramis i Ramis és encara avui un dels autors més importants de la literatura catalana. Nascut a Maó al segle XVIII, les seves obres teatrals van estar altament influenciades pels successos històrics que sotragaven la seva terra, sobretot pel que fa a les ocupacions estrangeres produïdes de manera repetida al llarg de la seva vida. Aquesta imposició d’un poder extern és precisament un dels temes principals de la seva obra Lucrècia escrita al 1769 quan l’autor tenia només vint-i-tres anys i que retorna a La Seca Espai Brossa.

Lucrècia, presentada a mode de tragèdia romana clàssica – tant per la seva ambientació com per la seva temàtica –  narra la història de la lluita de poder entre una dona, Lucrècia, i un home, Tarquino, fill del rei de la ciutat que vol imposar el seus sentiments en ella i el seu marit, aprofitant la seva posició privilegiada, per aconseguir els favors amorosos de Lucrècia. Així, Lucrècia es veu atrapada i ,víctima d’aquesta lluita de poder, decideix enfrontar-s’hi a la seva pròpia manera. Una manera que inevitablement acabarà conduint-la a veure’s abocada a una conseqüència tràgica.

A La Seca Espai Brossa, Lucrècia ja va presentar-se l’any passat, on va obtenir un gran èxit. Per aquest motiu, és interessant retrobar i redescobrir aquesta adaptació a teatre de l’obra de Ramis i Ramis que retrata, en petit format però de manera potent, un relat tràgic al més pur estil Sèneca però sempre amb la presencia de la condició i identitat menorquina, latent des dels seus versos fins el seu rerefons.