La poesia no és una Mula Morta

La poesia catalana ja no és el què era. Els grans autors poètics ja no hi són, els grans moviments poètics ja han passat. El ràpid avenç tecnològic ha provocat una pèrdua considerable d’interès per la contemplació i temporalitat pròpies de la poesia. Però no tot està perdut. Els poetes encara viuen, respiren els aires del seu temps i escriuen en vers els fets que els envolten i els constitueixen. Sebastià Alzamora és un d’aquests poetes. Compromès amb la literatura –  tant narrativa com estrictament poètica – i la cultura, Alzamora ha apostat, al llarg de la seva carrera professional, per l’impuls cultural no només des de les seves obres, sinó també a través de publicacions en diaris o com a gestor cultural en la seva terra natal, Mallorca.

Nascut al 1972 a la ciutat de Llucmajor, va cursar la carrera de filologia catalana a la Universitat de les Illes Balears. Va donar-se a conèixer al 1994 amb Rafel, obra amb la qual va rebre el seu primer premi literari. A partir d’aquell moment i fins ara, Alzamora ha rebut tot un seguit de premis que reconeixen els mèrits de la seva trajectòria literària i les seves aportacions dins de la crítica i la gestió cultural, algun dels més destacats sent el Premi Carles Riba de poesia l’any 2008 o el Premi Sant Jordi al 2011.

A La Seca Espai Brossa tindrem el plaer de comptar amb ell aquesta setmana, del 12 al 14 de març, on ens presentarà una escenificació d’una de les seves obres poètiques més populars: Mula Morta (2001). Aquesta obra exhibeix una gran capacitat metafòrica amb una veu lírica però crítica de la qual val la pena ser-ne testimoni.