harry-potter.png

La Seca Espai Brossa

INTRODUCCIÓ

La Seca és un edifici històric situat al carrer dels Flassaders del barri del Born, a dues passes del Museu Picasso i de Santa Maria del Mar. Des del segle XIV fins al segle XIX va acollir la Reial Fàbrica de Moneda de la Corona d'Aragó a la ciutat de Barcelona. Ja fa uns anys, l'Ajuntament va adquirir aquestes instal·lacions i l'any 2009 convocà un concurs per a la concessió de la seva explotació com a equipament cultural. L'equip del Brossa Espai Escènic, al qual es va atorgar la concessió de La Seca, ha obert les portes el 24 de setembre de 2011. És un nou espai que disposa, entre d'altres serveis i ofertes, de dues sales de diferent format per a representacions escèniques, un espai d'exposicions, un bar i una sala d’assajos. Aquest nou equipament cultural forma part de la xarxa de Fàbriques de Creació, un programa de l'Institut de Cultura de Barcelona per promoure la creació i producció cultural.

FÀBRIQUES DE CREACIÓ DE BARCELONA ////////////

L’ Ajuntament de Barcelona, mitjançant l’ Institut de Cultura de Barcelona, va posar en marxa l’any 2007 el programa Fàbriques de Creació amb l’objectiu d’incrementar la xarxa d’equipaments públics a la ciutat que donen suport a la creació i la producció cultural.

En molts casos, es tracta d’antics recintes fabrils que han estat remodelats per a afavorir la tasca dels artistes, els agents culturals i les entitats implicades en la promoció de la creació. Les Fàbriques de Creació reforcen xarxes i teixits culturals de la ciutat i han de convertir-se en referents per a la generació de nous continguts basats en l’excel·lència i la qualitat.

Els espais inclosos en el programa Fàbriques de Creació de Barcelona són:

Fabra i Coats (Sant Andreu), Graner (Sants-Montjuïc), La Seca (Ciutat Vella), La Escocesa (Sant Martí), La Central del Circ (Sant Martí), l'Ateneu Popular 9 Barris (Nou Barris), Hangar (Sant Martí) i la Nau Ivanow (Sant Andreu).

http://www.bcn.cat/fabriquesdecreacio/ca/

PROJECTE ARTÍSTIC

El nostre país ha estat i és, sense cap dubte, bressol d’un important número de creadors d’arts escèniques i visuals de caràcter experimental i alternatiu. Alguns dels seus treballs són reconeguts al continent europeu i a la resta del món.

En els inicis del segle XXI en què ens trobem, la realització de continguts, valors i conceptes culturals que tenen com a objectiu l’estudi, l’experimentació i la difusió es manifesten com a fonamentals per afrontar el repte de les noves tecnologies i els nous llenguatges creatius.

Aquest exercici és fonamental per fer possible l’aparició i el desenvolupament de nous creadors, ja que aquests són els nous valors de la nostra societat i els que crearan en els propers decennis el marc de treball en el sector cultural del país.

Si el nostre país vol continuar sent capdavanter del món de les arts, per força ha de dedicar esforços a facilitar les eines i els espais necessaris perquè noves generacions d’artistes tinguin l’oportunitat de plantejar, experimentar i exposar els seus projectes.

Amb aquests objectius neix La Seca a Barcelona, amb la voluntat de constituir-se com a centre de referència per a creadors presents i futurs. Un espai de trobada, d’exhibició, d’intercanvi d’experiències, de transversalitat creativa i de diàleg en l’àmbit del pensament contemporani; una plataforma per generar les oportunitats que aquests professionals no troben en altres institucions o entitats. La Seca dedicarà especialment esforços a:

La Seca

HISTÒRIA ////////////

La Seca pren el nom de l'edifici de La Seca reial o reial Fàbrica de Moneda de la Corona d'Aragó. La paraula seca, en castellà ceca, té l'origen en el mot àrab sekka, que significa 'lloc on es fabrica moneda'. La vella fàbrica té una història d'almenys cinc segles, ja que s'hi va encunyar moneda de manera discontínua entre 1441 i 1881, però l'edifici és més antic, probablement del segle XIII o anterior. En tot cas, el mes de juliol del 1441 el rei Alfons V atorgà al seu uixer, Leonardo de Sos, el dret d'encunyar moneda, i s'hi encunyaren «florines, ducados, escudos, luises y treintenas». L'any 1836 encara s'hi batien pessetes amb la inscripció «Principado de Cataluña». En la documentació que es conserva a la Casa de l'Ardiaca consta que La Seca de Barcelona deixà d'encunyar moneda l'any 1881. Després del seu tancament, va acollir un taller d'adobs, un magatzem de drogueria i una discoteca. L'Ajuntament va comprar les instal·lacions i l'any 2009 va realitzar un concurs per a la concessió de la seva explotació de studio Harry Potter.

L'edifici, ubicat al carismàtic barri de Born, a pocs metres del Museu Picasso, de l'església de Santa Maria del Mar i de l'antic Mercat del Born, es troba en una de les zones de la ciutat que s'està convertint en referent de tota una generació interessada en els moviments més avantguardistes de la nostre societat. Des de fa anys, hi és constant l'obertura de nou establiments dedicats a la restauració, la moda i l'art en general.

PROJECTE ARQUITECTÒNIC ////////////

La finca número 40 del carrer dels Flassaders constitueix una part de l'espai que va ocupar l'antiga fàbrica de la moneda de la Seca de Barcelona. L'edifici que s'ha restaurat, situat entre mitgeres i amb planta baixa i dues plantes de pis al voltant d'un pati o terrat central, és de mitjan segle XVII, tot i que conserva algunes estructures baixmedievals. Ha sofert també transformacions posteriors significatives, com la de la planta baixa en una sola nau. La intervenció arquitectònica s’ha basat en la compatibilitat entre la preservació històrica i patrimonial i el nou ús d'edifici públic.

La proposta ha mantingut la tipologia i les característiques formals principals de l'edifici existent i hi ha introduït dos elements nous que permeten millorar el funcionament interior i fer ressaltar l'arquitectura històrica: d'una banda, un espai buit que comprèn tota l'altura i que relaciona interiorment el conjunt, vinculat a una nova escala a l'interior de la torre, i que exteriorment regularitza el perímetre del pati; i de l'altra, una construcció pont que uneix a la planta segona les dues ales de l'edifici, cosa que fa possible el recorregut continu i circular dels nous espais interiors i delimita l'espai del pati com a sala d'actes descoberta.

DIRECCIÓ

HERMANN BONNIN /DIRECTOR HONORÍFIC

En la seva trajectòria professional, alterna la responsabilitat de càrrecs públics en l'àmbit cultural amb la vessant artística i creativa com a director i actor de teatre i cinema i estudiós de les arts escèniques.

Ha dirigit la Real Escuela Superior de Arte Dramático y Danza de Madrid (RESAD) i l'Institut del Teatre de Barcelona, des del qual impulsà una profunda renovació.

Posteriorment va ser nomenat director del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya, ubicat aleshores al Teatre Romea de Barcelona. Creà el Teatre Obert, moviment artístic del qual sorgeixen nous llenguatges escènics i visuals amb grups com La Fura dels Baus, Comediants i Carles Santos, entre d'altres.

Ha estat membre del Consejo Nacional de Educación, del Consejo Nacional del Ministerio de Cultura i president de la Coordinadora de Professionals de les Arts Escèniques de Catalunya, de la Federació de Professionals de les Arts Escèniques, la Música i el Cinema de Catalunya i de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya.

En la seva activitat com a director de teatre ha dirigit, entre d'altres: La gavina, de Txèkhov; El guant negre, de Strindberg; L'ombra d'un copalta damunt l'asfalt, de Foix; El sarau, de Brossa; Savannah bay, de Marguerite Duras; És així, si així us ho sembla, de Pirandello; La gran il·lusió, de Di Filippo; La metamorfosi, de Kafka; La mà de mico, de Vilaregut; Don Joan, príncep de les tenebres, de Palau i Fabre i La intrusa, de Maeterlinck. Nausica de J. Maragall; El comte Arnau de J. Maragall; La meva Ismènia d'Eugène Labiche i La Dama de les Camèlies d'Alexandre Dumas fill.

Com a actor, ha interpretat El banquet, de Plató, dirigit per Iago Pericot; Abans de la jubilació, de Berhnard, muntatge de Rafael Duran; La tempestat, de Shakespeare, espectacle de Calixto Bieito, Els gegants de la muntanya, de Pirandello, direcció de Georges Lavaudant, i Magnus, de Jordi Teixidor, dirigit per Oriol Broggi.

En cinema, entre d'altres, ha interpretat La senyora i Els papers d'Aspern, de Jordi Cadena; Un negre amb saxo i Rateta, rateta, de Francesc Bellmunt; Les enfants du diable, de Claude Gagnaire; i Volverás, d'Antonio Chavarrías, i també ha protagonitzat i dirigit la pel·lícula Andrea. Ha estat guardonat, entre d'altres, amb els següents premis: Premi Ciutat de Barcelona, Premi ADB a la Millor Trajectòria Artística, Premi Nacional de Cinematografia i Vídeo, Premi Butaca de Teatre a la Direcció Escènica i Premi Sebastià Gasch del FAD.

Va ser cofundador l’any 1997 i director artístic del Brossa Espai Escènic de Barcelona i en l’actualitat és director artístic de La Seca Espai Brossa, Fàbrica de Creació de l’Ajuntament de Barcelona, així com també Acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i Premi Nacional de Cultura de la Generalitat

JESUS JULVE (Hausson) /DIRECTOR EXECUTIU

Nacido en Barcelona, a los nueve años se inició en el arte del ilusionismo.

Su trayectoria artística se orienta hacia la magia escénica, especialidad en la que ha recorrido diversos países: España, Francia, Alemania, Austria, Inglaterra, Gales, Portugal, Chile, Brasil.

Su carrera professional ha sido distinguida con prestigiosos premios y galardones: As de plata del Certamen Mágico de Madrid. 1r. Premio Internacional de Montecarlo. 1r. Premio Nacional de Manipulación. Premio Sebastià Gasch de music-hall como máximo representante del ilusionismo europeo en Cataluña.

Ha participado en numerosos programas y espacios televisivos. Su particular manera de entender la magia escénica le llevan a colaborar con artistas de diferentes ámbitos a la búsqueda de nuevos caminos para el ilusionismo, creando diversos espectáculos mágicos: Hausson magic concert (1993) y Personatges (1995) de Hausson. Poemància (1996) de Joan Brossa. 21 mirades as de cors (1998) de Xavier Olivè i Hausson. El misteri de l'estoig xinès (2000) y El criptograma vermell (2001) d'Hermann Bonnín. Musica per a una il·lusió univers Chomón (2003) de Jordi Sabatés y Hausson. Tempesta a les mans (2004) de Jordi Coca, Praeludium de màgia en Si major (2006) de Hausson. Style Galant polifonia màgica (2007) de Hermann Bonnín. Piso de charol de Hausson (2009) i Bye bye (2011) de Hausson.

Es codirector del teatro La Seca Espai Brossa de Barcelona.

FERRAN MADICO /DIRECTOR ARTÍSTIC

Llicenciat en Interpretació per l'Institut del Teatre i Postgraduat en Gestió i Polítiques Culturals per la Universitat de Barcelona. De 1989 a 1991 ha estat deixeble de Dominic de Fazio, fundador d'Actors Studio de Nova York. Va ser director del CAER (Centre d'Arts Escèniques de Reus) entre 2005 i 2009 amb la realització del projecte de Creació d’un Centre d’Arts Escèniques encarregat per l’Ajuntament de Reus. I entre 2011 i 2013 Director General del Consorci del Teatre Fortuny de Reus (Centre d’Arts Escèniques de Reus. Fira de Circ Trapezi, Festival de teatre Gestual COS, Teatre Fortuny). En 2016 es va incorporar a La Seca Espai Brossa. Signa la programació com a director artístic a partir de la temporada 2017-18.

Com a director teatral: Tornar a casa, de Harold Pinter, CAER 2007, Casa i jardí, d'Alan Ayckbourn, al Teatre Bartrina (per a la inauguració del Centre D'arts Escèniques de Reus), Segona Plana, de Jaume Boix al Teatre Villarroel, Celobert, de David Hare al Teatre Romea, Bodas de Sangre, de Federico García Lorca, Terra Baixa, d'Àngel Guimerà, Taurons, de David Mamet, Tots eren fills meus, d'Arthur Miller, Molt soroll per no res, de William Shakespeare, Precisament avui, de Josep Maria Benet i Jornet, Prendre partit de Ronald Harwood, Treball d'amor perdut de W. Shakespeare i L'autèntic amic, de Carlo Goldoni.

SOBRE JOAN BROSSA

Joan Brossa (Barcelona 1919 – 1998) ha estat una personalitat única per a la cultura catalana del segle XX.

Protagonitzà una aventura determinant per a reprendre les avantguardes interrompudes durant la Guerra Civil i el franquisme a través de Dau al Set.

Va ser admirador de tota la generació del grup l’ADLAN (Amics de l’Art Nou, 1932) i de personatges com J.V. Foix, Josep Lluís Sert, Llorens Artigues i Joan Miró i de referents com ara Miguel Hernández i Joan Salvat-Papasseit als quals considera exemples d’una poesia lligada al poble. Pintors com Joan Ponç i Antoni Tàpies configuren també alguns dels noms de la seva constel·lació d’amistats.

Brossa és un poeta que va conrear els diferents gèneres -poesia literària, poesia visual, poesia escènica, poesia objectual, instal·lació, poesia corpòria, prosa-, amb compromís social i polític, crític davant qualsevol intent de repressió de la llibertat.

Joan Brossa inspirà la creació del Brossa Espai Escènic, la trajectòria del qual està impregnada de l’esperit i de l’obra del poeta. La Seca Espai Brossa hostatja la Fundació que duu el seu nom.

FUNDACIÓ JOAN BROSSA ////////////

La Fundació Joan Brossa es constituí el 20 d’octubre de 1999 amb el propòsit de promoure i conservar l'obra del poeta i difondre el seu missatge a un ampli nombre de lectors i espectadors. Entre d’altres objectius, figuren l’organització i classificació de la seva obra, el foment d’accions destinades a un major coneixement i divulgació tant del poeta com de la cultura catalana, i la concessió de premis, beques i ajuts destinats a la investigació i a la formació. La idea arrenca del testament de Joan Brossa, on deixava totes les seves pertinences a la Fundació que es creés amb el seu nom i delegava en Pepa Llopis, la seva companya, la capacitat per endegar-la.

Des de la seva creació fins al setembre de 2012, la seu de la Fundació fou al carrer Roger de Llúria. A partir de llavors, la seu es trasllada a La Seca Espai Brossa amb la voluntat de crear sinèrgies amb aquesta entitat i de desenvolupar una programació conjunta composta per diferents exposicions temàtiques, activitats, espectacles i tallers adreçats a tot tipus de públic. Actualment, el fons artístic, l’arxiu i la biblioteca de Joan Brossa són al MACBA, després de signar un acord amb la Fundació pel qual s’hi cedia en dipòsit tot aquest llegat.

El canvi de seu social així com la cessió al MACBA suposen per a la Fundació Joan Brossa una nova trajectòria amb el ferm propòsit de convertir Joan Brossa en un referent literari, artístic, cultural i social de la Catalunya contemporània.

www.fundaciojoanbrossa.cat

ON SOM

CONTACTE ////////////

Carrer dels Flassaders, 40. 08003 Barcelona
Telèfon oficina 93 315 15 96

CORREUS ELECTRÒNICS ////////////

Codirector (Hermann Bonnín):

hbonnin@laseca.cat

Codirector (Jesús Julve "Hausson"): hausson@laseca.cat

Director Artístic (Ferran Madico): fmadico@laseca.cat

Producció i administració (Sheila Eroles): admin@laseca.cat

Premsa i comunicació (Gabriella Dilorenzo): premsa@laseca.cat

Gestió de públics (Sandra Barrera): info@laseca.cat

Cap de planificació i producció tècnica (Albert Julve): tecnic@laseca.cat

VENDA D'ENTRADES ////////////

Taquilla La Seca
Els dies de funció, una hora abans de començar l'espectacle. Telèfon 933101364

Web de La Seca
https://www.4tickets.es/LaSeca/public/janto/ ​

Tiquet Rambles
Palau de la Virreina, 99 - de dilluns a diumenge, de 10 a 20.30h

ABONAMENTS ////////////

ABONAMENT 5 SALA BROSSA

Inclou 5 entrades per als espectacles de la Sala JOAN BROSSA.

És unipersonal i intransferible.

Cal bescanviar-lo amb un mínim de 24h d'antelació. Bescanvi NO disponible a taquilla.

Vàlid fins al 30 de juliol de 2018.

PACK 2x2

Inclou 4 entrades: 2 per a la Sala PALAU i FABRE i 2 per a la Sala JOAN BROSSA.

Es poden bescanviar fins a 2 entrades per espectacle. Pots compartir el teu abonament!

Cal bescanviar-lo amb un mínim de 24h d'antelació. Bescanvi NO disponible a taquilla.

Vàlid fins al 30 de juliol de 2018.

COM ARRIBAR-HI ////////////

En Metro:
L4 Jaume I (Via Laietana)
L1 Arc de Triomf

En Bus:
14-17-19-39-40-45-51-120
(Nit Bus N0-N6-N8-N11)

En bicing:
Av. Marqués de l'Argentera, 1
Av. Marqués de l'Argentera, 19
Comerç, 36 Pl. Comercial, 11
Pl. Ramon Berenguer amb Via Laietana
Gombau, 24

En Tren:
Estació de França

En Cotxe:
Ronda Litoral, Sortida 21

Aparcament:
Plaça comercial, 1
Comerç, 32
Via Laietana, 20

Parking concertat:

PARKMESTRES s.l., c/ Fusina 6

Descompte de 1/2 hora en la totalitat de l'estància de cada vehicle estacionat, per al conductor que sigui client de La Seca Espai Brossa

Com aconseguir el descompte: es demanarà mostrar l'entrada de la funció del mateix dia a la sortida del Parking

parking.jpg

LLOGUER D’ESPAIS

La Seca Espai Brossa disposa de diferents espais polivalents per a la realització d'exposicions, representacions, conferències i altres activitats.

Per tal de rebre informació més específica, tarifes i disponibilitat de les sales podeu adreçar-vos a:

Sheila Eroles
admin@laseca.cat
93.315.15.96

SALA JOAN BROSSA ////////////

Sala de planta rectangular amb capacitat per a 118 localitats, situada a peu de carrer està destinada a la programació estable de La Seca. Està dotada tècnicament, fet que permet la realització de qualsevol tipus de presentació o conferència.

Descarregar plànol de la sala

SALA LEOPOLDO FREGOLI ////////////

La sala Palau i Fabre està situada al primer pis de La Seca. Té una capacitat variable entre 40 i 45 localitats segons la disposició. És un espai ideal per a activitats com recitals de poesia o de música.

RESTAURANT

BAR DEGUSTACIÓ HOFMANN - LA SECA ////////////

La prestigiosa marca Hofmann està present al vestíbul.

Al vestíbul Hofmann ofereix un exquisit servei de cafeteria: sucs, cafès, refrescos i begudes acompanyat de croissants, pastissos i entrepans amb el segell Hofmann per acompanyar. Productes frescos recent fets elaborats per ells mateixos.

Trobareu a cada producte la filosofia de l’Escola Hofmann, una de les més prestigioses del país: “Crear i recrear plats en els quals es mantingui tota l’essència, sabor i aroma de les matèries primeres; recuperar aliments, aparentment humils, arraconats per les modes, per tornar-los el lloc que mai no haurien d’haver perdut, és una part fonamental de la nostra activitat.”

HORARIS CAFETERIA: de dimarts a dissabte de 10 a 21 hores. Diumenge de 10 a 20 hores. Telèfon 93 295 65 09

AMICS DEL BROSSA

ELS GALLARDETS DE FESTA ///////

Senyores i senyors, sigueu benvinguts a l’Espai Brossa. La seva activitat tracta d’arrencat alguna espina del nostre ambient teatral quotidià i de tornar a la llum certes coses oblidades. L’Espai Brossa vol fer esclat on canta massa el silenci encara que, a vegades, s’emperruqui i es mudi de roba.

JOAN BROSSA 1997 ////////////

Participa, com Amic, d’un col·lectiu que vol fer possible una nova primavera cultural. Ser del col·lectiu dels Amics del Brossa vol dir formar part d’un projecte singular i participatiu: Implicar-se en un dels nuclis culturals més compromesos amb la modernitat i l’avantguarda. Gaudir d’activitats permanents, d’arts escèniques, plàstiques, musicals i cinematogràfiques. Obrir una finestra al coneixement, a la reflexió i a l’opinió en l’àmbit de les arts escèniques i de la cultura. Opinar, ser escoltat i sentir-te’n còmplice.

AVANTATGES ////////////

Dues invitacions per a les estrenes exclusives o per a qualsevol de les representacions dels espectacles de la Sala Joan Brossa. Descompte del 50% per a totes les persones que vulgueu convidar. Activitats exclusives per als Amics: club de lectura, sopars de lluna plena amb les personalitats més importants del món cultural, assajos oberts, xerrades al voltant dels espectacles, Taula de Poesia, visites a altres equipaments culturals, Escola de l’espectador... Invitacions i entrades a preu especial per a altres activitats complementàries. Carnet personalitzat amb descomptes en teatres, equipaments culturals i establiments del barri. Clicant aquí podràs llegir l'últim butlletí mensual d'activitats dels Amics del Brossa.

CONTACTA ////////////

a. Vols fer-te Amic? Contacta amb nosaltres a través del 933151596 o el correu amicsdelbrossa@laseca.cat

O descarrega't el formulari d'inscripció i entrega'l a la taquilla del teatre.

b. Si ja ets Amic
És important mirar a quin telèfon s’ha de trucar per fer cada reserva. Ens facilitareu la feina. Gràcies! Estrenes, sopars i altres activitats: 686 13 17 80 o per correu a reservesamicsdelbrossa@gmail.com. Per reservar fora de l’estrena (a excepció dels Dimarts Màgics): 933101364 (deixeu missatge) Per reservar els Dimarts Màgics: 933151596 (Elisa). Per a dubtes, consultes, comentaris: 933151596 (Elisa). Si no és urgent podeu escriure a l'Elisa a amicsdelbrossa@laseca.cat. Els caps de setmana no mirem el correu electrònic d'oficina. Si heu de fer una reserva urgent, millor fer-ho per telèfon.